La masia de Can Ferrer de Llacunalba ja forma part del Catàleg de Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La inscripció arriba després que l'Ajuntament de Canyelles declarés la masia con a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en sessió plenària el 5 de maig de 2025 amb l'objectiu de protecció d'aquest edifici històric.

La voluntat de l'Ajuntament de Canyelles és conservar i restaurar els edificis històrics. En aquest sentit, el novembre de 2020 es va aprovar la fase 1 del projecte de rehabilitació de la masia Cal Ferrer de Llacunalba que ha permès convertir-la en el Canyelles Espai Natura i seu dels ensenyaments de formació professional vinculada al medi i la natura. Concretament, la part de l'edifici restaurada acull actualment els estudis del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Aprofitament i Conservació del Medi Natural, i el PFI Auxiliar d’Activitats Forestals.

>>> INVENTARI PATRIMONI ARQUITECTÒNIC CULTURAL CATALÀ

>>> INVENTARI PATRIMONI CULTURAL DIPUTACIÓ DE BARCELONA

 La història de Masia Can Ferrer de Llacunalba

El primer esment documental a la zona de la Llacunalba està referenciat a l’any 976. També s’esmenta el lloc als anys: 1002; 1080; i 1161. Tot i que no fan referència a la masia en concret, cosa que fa pensar que Llacunalba fou el primer lloc poblat del terme.

Descripció

Can Ferrer de Llacunalba és una masia del segle XVII que va ser ampliada notablement entre els segles XVIII i XIX. Durant la segona meitat del segle XX s’hi van fer diverses intervencions per adaptar-la als diversos usos que va tenir, poc respectuoses amb la tipologia de la construcció. Està formada per diversos volums superposats que envolten el volum principal i el tanquen formant un pati interior.

El volum principal és de planta baixa i pis i té a coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s’obre amb un portal d’arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre que descansa sobre brancals de pedra.

Al pis hi ha un finestral d’arc pla arrebossat. A cada costat s’hi adossa un volum, dels quals el del migdia és de notables dimensions i limita amb el carrer. Té una coberta a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior. Presenta diverses obertures, distribuïdes aleatòriament, d’arc pla, arc escarser i arc de mig punt.

La resta de volums són dependències agrícoles d’un i dos nivells d’alçat, amb la portalada d’accés a la masia situada al costat de migdia. A l’interior, conserva diversos elements d’interès, tals com els cups de l’entrada, la comuna, l’encavallada del pis superior i un túnel subterrani que creua sota al carrer.